Pràctiques restauratives
Els teus missatges no arriben a la resta?
Les dinàmiques conflictives es repeteixen?
L’alumnat rep avisos i no serveix de res?
Per què es repeteixen els mateixos conflictes?
Tens la sensació que l’equip de treball no va a la una?
T’agradaria sentir-te escoltat?
Tens un espai per a compartir des de la calma? Coneixes «realment» als meus companys/es? Saps què volen o pensen les altres persones? T’agradaria compartir com et sents?
Què son les pràctiques restauratives?
Les pràctiques restauratives són una ciència social emergent que aposta per la gestió integral de conflictes (prevenció, provenció i resolució) amb la mirada posada en la transformació comunitària dels mateixos.
La manera d’entendre i atendre les relacions és la clau, cuidar les relacions tenint en compte la reparació dels danys inter-personals ens permet apostar per la restauració de la seguretat comunitària entesa com a espai de co-responsabilitat en el qual, totes les persones – per tant, totes les veus- poden aportar.
Els ingredients de les pràctiques restauratives són l’escolta activa, la comunicació no violenta, intel·ligència emocional, el diàleg restauratiu, cercles…. De fet, els principis de la pedagogia restaurativa es basen en l’ús de mètodes dialògics, climes democràtics, intercanvi d’opinions, treball en equip, etc. i és per aquest motiu que podem plantejar accions preventives, proactives, proventives i reactives per a transformar les situacions malmeses.
Les pràctiques restauratives tenen un ampli ventall d’aplicabilitat. Ara bé, a Espai Coneix ens hem especialitazat en l’entorn educatiu i, especialment, en aquelles zones altament vulnerables (centres de màxima complexitat o màxima sensibilitat- terme que acull Espai Coneix) i en les organitzacions com entitats del tercer sector, sindicats i plataformes d’organitzacions.
Les pràctiques restauratives són una eina alternativa per a poder gestionar els conflictes de manera pacífica, dialogada i participativa. Permeten compartir allò que es vol transformar en un espai segur i equitatiu que promou la corresponsabilitat en la gestió de la convivència.
Les pràctiques restauratives són:
- Oportunitat per a escoltar i ser escoltat.
- Espai segur i de confiança davant i amb el grup aula/equip de treball/ etc (comunitat).
- Promouen la responsabilitat en la gestió del conflicte.
- La resolució és col·lectiva.
Espais d’aplicació de les pràctiques restauratives
Les fites de la feina d’Espai Coneix en l’aplicabilitat de les Pràctiques restauratives són:
Promoure la cultura de la pau a la comunitat d’aplicabilitat (pràctiques restauratives, mediació, facilitació, acompanyament i assessorament) a través de:
1. Conscienciar sobre la prevenció, provenció, impacte dels conflictes i de la violència.
2. Disminuir la violència, estigmatització etc. i generar espais segurs.
3. Incloure mètodes constructius que a «l’equip diana» les facilitarà recursos per ampliar el ventall de recursos de gestió integral de conflictes de manera autònoma.
4. Potenciar l’adaptabilitat i flexibilitat per assegurar-nos el traspàs d’eines d’Espai Coneix les persones implicades de «l’equip diana».
Pràctiques restauratives a l’aula
El grup classe acull moltes diversitats i tot plegat és un caos? Sempre és el mateix alumnat qui la «lia»? Els que no fan res a l’aula, no hi ha manera que atenguin? L’alumnat que està atent i compromés, com es sent? Podem atendre a tot l’alumnat per igual? Les normes no serveixen per a res? Es repeteixen les mateixes històries? Les relacions són tenses entre l’alumnat? Vols afavorir la connexió entre l’alumnat? Necessites cohesionar el grup? Hi ha conflictes enquistats de cursos anteriors?
La gestió d’aula amb les diversitats, comportaments disruptius, característiques i peculiaritats de les necessitats i interessos pel benestar de l’alumnat troben resposta amb l’aplicació de les pràctiques restauratives.
Professorat
Et costa sentir-te escoltat per l’alumnat? Estàs desgastat emocionalment? Sents que et manquen eines per a gestionar els conflictes? Sents que et passes el dia «apagant focs»? Penses que al centre educatiu on treballes no hi ha ordre? Tothom va a la seva? T’agradaria compartir com et sents com a docent? Tenim espai per a ser escoltats? Podem compartir des de la igualtat i el respecte? Som comunitat?
Sentir-se escoltat i poder escoltar les diferències entre l’equip docent, a més de trobar, oportunitats a les peticions i necessitats de cadascun dels membres és una de les opcions de les pràctiques restauratives.
Claustre
Formes part d’un claustre nou? T’agradaria cohesionar l’equip? Et sents part del projecte educatiu? T’agradaria fer pinya? Et relaciones amb tot el personal del centre? Hi ha relacions tenses i/o conflictives entre els membres del claustre? Les diferents maneres de comprendre la professió ha generat malentesos? Sentim que formem part d’una comunitat?
La cohesió de l’equip, el reconèixer-te i pertànyer a la comunitat educativa amb capacitat de treball en equip i de recolzament són possibilitats de l’aplicabilitat de les pràctiques restauratives.
Equip directiu
Teniu temps per a poder compartir? El projecte de centre és compartit? Entre nosaltres som restauratives, punitives, permissives…? Com vivim les relacions laborals? Com ens cuidem? Promovem el benestar per a tota la comunitat educativa? Com podem ajustar les pràctiques restauratives a les plantilles canviants? Com podem gestionar certes situacions de tensions entre el propi equip docent i nosaltres?
Posar fil a l’agulla des de la configuració d’espais de diàleg que promouen les pràctiques restauratives no només col·labora en les relacions dels equips sinó també en la gestió de situacions conflictives.
Organitzacions
Teniu divergències entre vosaltres? Gestionem l’entitat i/o cuidem al personal? Pot haver equilibri entre punitiu i restauratiu? A les assemblees escoltem totes les veus? Arribar a consens és possible o viable? Realment, cuidem les nostres relacions?
Les pràctiques restauratives es basen en el fonament que les persones poden fer canvis positius quan se les té presents, quan es fan i es pensen accions pensant amb elles i no per elles. Les pràctiques restauratives tenen una visió apreciativa del que passa que ens permet poder prevenir, proveir o resoldre conflictes tenint en compte allò que funciona i així, no caure en allò que ens molesta i ens genera malestar.
Espai Coneix i les seves especialistes
Mireia Pujol Carme
Exemples de pràctiques restauratives
INSTITUT ESCOLA RAFAEL ALBERTI (BADALONA)
En aquest centre educatiu iniciem la intervenció i acompanyament arrel de l’impacte del confinament per COVID en l’alumnat i, som conscients, que hem iniciat la incorporació de les pràctiques restauratives d’una manera anòmala doncs calia adaptar-se a les necessitats del context vital que ens va tocar compartir a totes.
ESCOLA MARIÀ GALÍ (TERRASSA)
Centre educatiu situat a un barri de gran diversitat i vulnerabilitzacions socioeconòmiques del municipi de Terrassa que sol·licita eines per a poder potenciar la prevenció i provenció de conflictes així com promoure el benestar de l’equip professional.
PRIMERA JORNADA DE PRÀCTIQUES RESTAURATIVES A BADALONA
De la mà del Servei de Mediació de Badalona, Espai Coneix impulsa i col·labora en l’organització de la primera Jornada de pràctiques restauratives de Badalona on tres centres de màxima complexitat comparteixen amb professionals de l’ensenyament els reptes d’implementació de les eines restauratives.
La jornada compta amb la participació de IE Rafael Alberti, IE Baldomer Solà de Badalona i Escola Marià Galí de Terrassa.
La jornada és facilitada per Espai Coneix i compta amb la participació de l’expert internacional Jean Schmitz.
Casos d’aplicació de les pràctiques restauratives
L’alumnat comunica que hi ha un alumne de la classe que mai li diuen res tot i que a vegades insulta.
L’alumnat sent que no hi ha igualtat de tracte dels professors/es cap a ells i elles. Afirmen que hi ha un alumne que se li perdona tot, que no se’l «castiga» mai i fa les mateixes coses que els altres.
Comuniquen per grupets el seu malestar i es decideix fer un cercle per a tenir espai i compartir des de la calma la percepció de cada persona; totes les veus són valuoses.
En el grup es parla obertament de la diversitat i les necessitats especials que poden tenir algunes persones i la queixa es comença a convertir en comprensió.
Suposat assetjament entre alumnat.
L’aplicabilitat de les reunions restauratives van en paral·lel a l’apertura d’expedient segons indica la normativa de centre i Departament.
En aquest cas, A. de 13 anys molesta, insulta i critica de manera reiterada a B. 13 anys per xarxes socials. A, tipa de la situació, demana ajuda i – al marge de la gestió punitiva- s’inicia una ronda de reunions individuals amb cada una de les persones afectades (en total 5) per a poder comprendre com estan, què necessiten i com creuen que afecta tot plegat a elles mateixes i a la comunitat.
Un cop acabades les entrevistes es realitza una reunió conjunta, facilitada i pautada, que dona peu a que A i B es mirin a la cara i acabin comprenent el que necessiten l’una de l’altra i aparegui el perdó sentit.
Claustre dividit i no cohesionat.
Parlem d’un claustre canviant del qual només un 20% de la plantilla es manté any rere any. La sensació d’haver de començar de nou cada curs i en un entorn complexe, no facilita que el claustre vagi a la una i que hi hagi identitat de centre.
En aquest cas, realitzem cercles proactius per a poder fomentar el coneixement entre l’equip de professionals des d’una mirada més lúdica que ens permeti trencar el gel i donar pas a la implementació dels espais de cercle per a poder acompanyar el claustre de manera continuada i així fer per a la sostenibilitat de l’equip.
Preguntes freqüents sobre pràctiques restauratives
S’avaluen mitjançant l’observació directa, enquestes als participants, anàlisi de canvis en el clima social, i mesurament de la reducció de conflictes.
Les pràctiques restauratives són una eina alternativa per a poder gestionar els conflictes de manera pacífica, dialogada i participativa. Permeten compartir allò que es vol transformar en un espai segur i equitatiu que promou la corresponsabilitat en la gestió de la convivència.
El preu està vinculat a les necessitats que tingui el client, Espai Coneix treballa a mida i per tant, cal comprendre què es necessita per a poder pressupostar.
A diferència de la línia punitiva o retributiva es recerca el poder reparar les relacions i es vol construir el benestar de les persones atenent les seves necessitats reals i no el que hauria de ser. Les pràctiques restauratives accepten a totes les persones i rebutgen els actes, promouen la responsabilitat, la implicació i el compromís.
Són un conjunt d’eines que ens permeten promoure la gestió dialogada dels conflictes des de l’escolta fins les reunions restauratives passant pels cercles o la mediació.
Principalment hi ha cinc tipus: declaracions afectives, preguntes restauratives, petites reunions espontànies, cercles i conferències formals.
